En Miki, al seu seient despres de 12 hores de vol entre Amsterdam i Sao Paulo. Un viatge confortable amb KLM ( els cabrons m'han perdut l'equipatge de tornada) amb Tv i Consola propia per cada viatger. El menjar bastant acceptable

Uns instants abans de marxar cap a Brasil; en Carles i jo haviem fet una ruta pel Raval per fer la despedida, pero l'autentica despedida ens la va fer el Taxista via Aereoprt: tot un crack, un salvatge entre salvatges, un roi de la carretera. Per recordar la conversa entre el taxista i mr.Dordal

El principi del final i el final del principi

I seguint per terres Brasileres, el Trio Maravilhas va conèxier belles terres fins arribar als límits de l'estat d'Espirito Santo. Hores de cotxe junts coneixent-nos els uns als altres, moments d'amor viscuts amb noies que mai cap de nosaltres podrà oblidar. Rio Das Oustras, Carapebus, una passada histèrica per Rio de Janeiro, una tornada nostàlgica i plena de vida a Parati i finalment una despedida a en Carles el dijous a la tarda a l'aereoport. Va ser en aquest punt on començà una altre viatge. El retorn a Sao Paulo per veure altre cop a l'Anna i poder celebrar amb tots els ets i uts els seus 30 anys ens havia començat a fern-nos desitjosos d'una tornada que s'estava apunt d'esdevenir. I així fou, uns dies màgics a Sao Paulo que són imborrables. Cada segon viscut juntament amb tots aquells que varen formar part de l'Equipo marcarà un viatge que durarà molts i molts anys. Però no tot pot ser bo i tal i com era d'esperar vaig tenir una alteració gastrointestinal d'aquelles que fan història, però per sort, la màgia del Bouldo em va fer retornar a la normalitat per a poder prosseguir la festa amb tota naturalitat i " vivesa" extraordinària. Els últims dies foren divertits però certament tristos, perquè tot lo bo s'acaba i que bé que vaig estar allà, amb gent que m'estimo de veritat i amb qui més m'estimo. Però mirem l'ampolla mig plena: lo viscut no ens ho treu ningú i quan vivim un moment d'aquest és perquè un altre història igual o mé sbona ens epsera. Per tant només em queda fer-vos una abraçada a tots els que heu format part d'aquest viatge i especialment a tu: Anna!! Segur que ens retrobarem ben aviat! Disfruteu de les fotos amics!

Inici de ruta costera

Es fa de nit i mentre la pluja cau insistenment arribem a Ubatuba. Un poble coster a l'estil PLatja D'Aro cutre, ple de carrers sense assfaltar i dedicat plenament al turisme. Ens allotjem en una Pousada davant el mar que està força bé. Fem un beure en un bareto amb una colla de hippies amb qui fem certa amistat. El bon rollo i uns balls a l'estil Fogo ( un ball sensual brasiler que et fa posar els pels de tot el cos de punta) conformen la primera nit de costa del nostre viatge. Al matí esmorzem ostres amb en Carlinhos i dinem la primera caldereta de Frutos de Mar abans de prosseguir la ruta per la costa. El paissatge es espectacular de debò: platges salvatges i verges, vegetacio exhuberant, carreteres fetes amb tiralinies i sol que ens comença a rostir la pell. A la tarda arribem a Parati, un poblet colonial petit ubicat a la desembocadura d'un riu i amb platges i port de pescadors. El poble es increible de veritat i ens allotgem en possada davant el mar. PLatja força contaminada. Fem perro, molt perro, de tumbona i beguda en mà veient com cau el dia. Durant la nit lliurem una lluita ferotge contra els mosquits. No podem dormir. Jo compto mes de 40 picades en mi. Horroros. Però l'endemà ens espera la platja de Triniddad plena de surfers i cocoters. Nosaltres ens conformem amb brincar per les ones amb una taula de Bodyboard. Agafem una rostida estil Camarao que fa por. Carn bullida que ni les cremes mes hidratans podran saciar durant els proxima dies. La vida a Parati durant el parell de dies que hi restem es fa plàcida i relaxant: celebrem Santo nosequè amb processons i folklore, realment molt autèntic. Finalment divendres a la tarda ens embarquem al Fiat Palio fins el seguent destí: Cabo Frio. Es tracta d'una península plena de manglars i platges. Arribem divendres mentre es celebra una festa del poble amb concerts, de musica Brasilera i parades de menjar pels carrers. En Miqui durant el trajecte se'ns possa malalt: el seu cos es converteix en una aixeta dual. El tio acaba fet caldo, pero en Carles i jo tambe acabem rebentats despres de tantes hores de viatge. Demà visitarem la zona.

Primers dies de viatge

Avui es el sete dia que correm per Brasil. Estem a Parati, un paradis amb platjes idiliques, surfistes, poblets de pescadors i la veritat es que estem increiblement be. Vam sortir divendres passat de Barcelona. Escalfament de motors per rambles i raval i sortida a les 6 del mati forsa cansats i amb un viatge per davant que duraria mes de 16 hores. El vol molt confortable, la veritat es que la companyia KLM va estar forsa be. Arribada a Sao Paulo dissabte a les 19.00 hores h.local i retrobada amb ma germana despres de mes d'un any. Cansadissims anem a dormir d'hora ja que l'andema ens espera un dia llarg,llarg. Diumenge visitem l'enrome barri xino de la ciutat. Dinar pel carrer i tarda amb especatcle d'improvitzacio de clowns que resulta ser molt divertit ( potser ens adonem que el brasiler costa mes d'entedre que no pensavem). Acaba el primer dia intens amb una festa amb tota la gent de l'espectacle al Bambu, al ritme del funky dels 70. Dilluns ens llevem al migidia i ja hi ha la Lara i la seva amiga a casa l'Anna. Fem el primer Rodizzio ( un assortit de carns brasiler per a rebentar) i tarda de migdiada i descans. Al vespre ens acompanyen les inseparables caipirinhes. L'andema dimarts mati de canvi de divises i lloguer de cotxe: un fiat palio amb aire acondicionat, 10 dies per tan sols 280 euros. Aquesta tarda comensara la ruta per la costa de Brasil. La sortida de Sao Paulo es complicada: aquesta ciutat te mes de 20 milions d'habitants i de punta a punta fa mes de 100km. El trafic es infernal i les cues eternes. Mirant l'horitzo nomes veiem rascasels a dojo. Tardem a sortir unes dues hores. Els ruixats intermitents que hi han hagut des de la nostra arribada ara es fan mes continues i intenses. Amb pluja a manta i forsa fred arribem a Ubatuba un poble turistic de costa on trobem per primer cop el mar.

DIA 0

Dia 10. 16 hores de la tarda. Una tarda amb sol i sense calor. Els minuts, els dies, les hores es paren. Tot comença aquí. 20 dies de viatge. Viatge a Brasil. Ja el tenim aquí i en aquest blog podreu seguir dia a dia tot el procés. L'evolució canarinha de tres joves àvids de felicitat. Salut amics...ens veurem aviat ( o no?). O brasil!

11:11

Pica pedra cada dia i picapedrer seràs, viatge cada mes i viatger seràs. Fes un viatge a l'any i durant les vacances l'home més feliç del món seràs. Vaig decidir triar les vacances durant el mes de novembre per les següents raons.
En primer, lloc si volia fer tans dies seguits ( 3 setmanes ) només le podia fer en època quan no les vol ningú. En segon lloc vaig descobrir que no era tan mala idea com em pensava, ja que novembre és un més trist, torna la rutina més exasperant, els dies són curts, no fa ni molt fred ni calor...En canvi trencaré amb aquesta tristor per entrar de ple a l'estiu. Saltar d'alegria, retrobar-me després de més d'un any amb ma germana i viure unes vacances a tope amb dos amic de puta mare: una passada total.
La matinada de divendres a dissabte és el gran dia. Aquest cop viatjaré lleuger d'equipatge, quatre calçotets i poca cosa més. L'aventura serà la base del viatge, només tenim el bitllet i prou. I allà imagineu-vos: platges de sorra blanca, unes caipirinhes, unes nenes amb bikini ( si pogués ser amb tanga si us plau) i una mica d'aventura per la selva també. Ja s'acosta. Ja ho tenim aquí. Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!