La costa de l'empordanet sota els efectes del solstici...( o la bella història de l'arribada de l'estiu)

Diuen que els paisatges cambien amb les estacions. Diuen que les llunes d'estiusón les millors per fer l'amor sobre la sorra de la platja. El cas és que la lluna és la milor acompanyant per aquests capvespres i nits de Juny, Juliol, Agost i Setembre. Alçada en l'espai, com a vigilant nocturna de tots nosaltres. Apuntant-se les malifetes en la seva pròpia llibreta negra. Passant llista nit rere nit, traient el nas quan s'acosten les hores bruixes. Eus aquí un recull de les primeres fotos d'en Ferdy a l'estiu. Disfruteu.

I encara que sí, si i sí!

Per tots vosaltres les cremades al sol, una capirinha i un mojito, el terral nocturn, tempestes a mitjanit, salts d'aigua congelada, tangues, calçetes i calçotets, la noia més guapa del món i el més napiut de la comarca. Per vosaltres unes fotos, per vosltres aquest estiu, per vosaltres tota cuca que sempre viu!!!!

Si, si, si!

Quina alegria tan grans amics i amigues. El sol ha tornat altra volta aquest estiu. Qui ho havia de dir, eh? Doncs per tots vosaltres les terrassetes, les festes majors amb les cançons típques, les cervesetes fresques; per tots vosaltres les nits a 24 graus, l'aigua del mar tèbia després d'una dura setmana de treball, onades d'alegria en càlides nits d'estiu, torrents d'amor a la sortida del sol!!! Amunt amics! Ja hi tornem a
ser i aquesta vegada l'estiu sembla que no marxarà durant una bona temporada. Desemboliqueu els regals, obriu les parpelles ben obertes i canteu sense parar! Això només acaba de començar!!!

carta desde Papua

Temps enrere el periodista cuba Jorge Gomez Barata, parlava en un dels seus articles de la mala memòria dels europeus. Jo hi afegiria la facilitat que tenim per viure oblidant el dolor dels altres i la poca vergonya amb que fem la llista de prioritats.

En la era en que el mon s'havia compromès amb acabar amb la fam, 850 milions de persones pateixen gana, milers de persones se suïciden per la impossibilitat de resistir mes a una eterna bancarrota i al macabre espectacle de la fam en la carn dels seus fills.
Mes al nord, una de les grans malalties es la obesitat. La majoria de productes que fan possible la opulència de les nostres taules, procedeixen dels mateixos països que, uns quants centenars d'anys desprès de ser saquejats violentament, avui ho son hipòcritament.
Mentrestant als països del primer mon, assistim a l'espectacle tot sopant.

Així, augmenta l'oferta de sabons olorosos per rentar les nostres consciencies i les ONG de no se sap que, proliferen com bolets en època de canvis climàtics i sequera. S'inventen cimeres i mes cimeres, avions amunt i avall, plens sempre de la mateixa gent i poques persones. I així el Banc Mundial, agafadet de la maneta del Fons Monetari Internacional, continuen salvant el mon amb les seves Revolucions Verdes i els agraïts "ajuts" que asseguren la continua expoliacio d'un sud que es va quedant sense esma.

Propostes alternatives de moviments com Villa Campesina son repetitivament ignorades en cimeres internacionals, mentre les reformes agràries impulsades pels ajuts internacionals i l'aplicació del les polítiques neoliberals desterra milers de petits agricultors cap a zones marginals amb terres de difícil producció. Les zones de gran producció es destinen al cultiu de productes majoritariament exportats cap a països del nord, com soja, cafè i tabac i al cultiu de biocombustibles. Així es com la majoria han perdut la capacitat d'autoalimentar-se i milers de famílies, fins i tot la forca per protestar. Mentrestant, països com l'India destinen un 40% del pressupost de l'Estat al pagament del deute extern. Desprès d'haver-los robat riquesa i cultura, ja nomes queda robar-los la població a base de matar-los de gana.

I el que fa mes por de països com el nostre, ple de gent educada, formada i amb temps per pensar en d'altres coses a part de la mera supervivència d'un dia mes, es la degredacio de la idea de desenvolupament, fins a quedar convertida en un concepte econòmic. Sembla que el mon a oblidat que desenvolupament significa crear un ambient adequat on expandir les opcions de vida d'acord amb les necessitats i els interessos de les persones.
Recursos suficients per poder viure aquesta vida dignament son necessitats bàsiques per al desenvolupament humà.
Dubto que ningú pugui parlar de desenvolupament, quan una tercera part del mon, assistim a la mort lenta i esgarrifosa de les dues altres parts.

Maprik, diumenge 8 de juny de 2008

Anna vs Malaria ( greetings from Papua New Guinea)

Hace ya mas de seis meses que sigue pisando tierra de Papua, hace ya mas de seis meses que quiere pisar aun mas fuerte uno de los peores azotes del tercer mundo, la malaria. Anna ( bajo las ordenes del Dr. Alonso en el hospital Clinic de Barcelona) y Albert siguen viviendo grandes aventuras pero sobretodo grandes emociones en uno de los ultimos rincones virgenes del planeta. Imaginad lo inimaginable y aun os quedareis cortos comapañeros. Fondos marinos extrordinarios, tribus que hoy en dia aun no han estad en contacto con el hombre blanco, paisajes volcanicos, grandes selvas inexploradas. E aquí un pequeño resum fotografico de lo que esta siendo esta grande aventura. Dentro de poco llegara una segunda parte. (Atención a la cara de los niños de las fotos, aconjogaos antes de que les tomen una muestra de sangre).

Només cal mirar elcel

La primavera arriba als jardins de Cap Roig

Després d'una de les primaveres més plujoses dels últims 20 anys, el bosc reneix amb tota la seva força. La seva màxima expressió recau en les flors, un recull d'aquestes les quals varem veure prop dels jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell, tal i com si volguéssin donar la benvinguda a l'estiu, que ja és a la cantonada ( podeu ampliar les fotos i apreciarne els detalls).