Dies 1-2-3-4-5

Han passat ja 6 dies des de l'arribada a Venezuela, i la veritat sembla que portem dos mesos aqui. Es fa dificil explicar tot el que hem viscut en poques paraules.El viatge fins a Venezuela va ser llarg ja que vam fer escala a Italia on a la tornada segurament tindrem temps de menjar-nos una pizza i tot. L'arribada a Caracas va ser bestial. Una calor espantosa i una humitat enganxosa fan que quan s'obren les portes de l'aereoport flipis de veritat. Teniem 35 graus amb un 80% d'humitat. La primera nit la passem a Catia la Mar, un poblet de costa a la vora l'aereoport i allà conexiem l'Andy, un colombià que resulta ser tot un fenòmen. L'ambient carregat s'omple de seguida de salsa, rumba i merengue. Aquesta gent si que són feliços i a més de tots colors: morenos, negres, blancs i cafè amb llet. Els carrers bullen de vida i l'ambient és alegre. Els cotxes són impressionants, pràcticament tothom va amb quatre per quatre, fet que no costa gaire d'entendre quan et diuen el que val el litre de gasolina: 2 cèntims d'euro!!!!! Estem en un hotelet amb una piscina que no té perdua ( ja veureu les fotos..jjejejej). El dia següent agafem un vol intern que ens porta fins a Ciudad Bolívar: la porta d'entrada a la selva i allà contractem una exursio amb guia per la selva de tres dies. Ens allotjem en una pensió al centre colonial històric de la ciutat però.....aquí encara fa més calor!!! Sembla impossible però és així. En Carles sua com un condemnat. Encara potser s'acabarà aprimant i tot en aquest viatge! I a en Jordi li fan pudor els peus! El matí següent ens llevem molt d'hora per agafar un vol en una petita avioneta mig destartalada que ens porta fins al cor de la selva, al parc nacional de Canaima. El vol és diverit i més quan trobes turbulències! Canaima és un regal per la vista: unes cascades sorgeixen del mig de la selva abocant l'aigua del riu en un llac amb palmeres i platja de sorra blanca. Aqui ja comencem a pensar que poster haurem trobat el paradís. A la tarda comencem a caminar i passem per dins les cascades on la força de la natura et fa sentir petit. És una cosa difícil de descriure fins que no la vius. A mitja tarda agafem una canoa que comença a portar-nos riu amunt en un recorregut de 40 km fins arribar al campament. Al voltant nostre s'alcen el tepuis. Ocells, aigua, arbres.....selva!El campament es autèntic sense llum ni aigua. Dormim en hamaques i sorprenentment ens hem d'abrigar perquè la nit és freda. El dia següent seguim la ruta pel riu fins arribar al salt de l'angel on ens espera una pujada de dues hores a peu pel mig dels arbres. La suada val la pena. La cascada de més de 900 metres de caiguda es impressionant. Ens banyem i seguim la ruta. Ens fem molt amics dels mosquits, els hi donem sang i canvi no paren de putejarnos dia i nit. Bueno..., hi ha els mosquits, les puces que et xuclen la sang rollo vampir, i les formigues, que es posen per tot arreu. Tot i aixi, la selva de moment és el lloc menys calurós dels que hem estat. Cada dia plou dos o tres cops, amb tormentes d'aquelles de llamps i trons. Les tardes al campament són magnifiques. La selva està resultant ser una experiència màgica. Al tercer dia tornem cap a Ciudad Bolívar amb la nostra avioneta i el pilot que és més vell que l'avió. En Bauti està a punt de rebentar per dins: fa tres dies que no desembussa. Però saps que dins l'avió no es pot deixar anar: un amic nostre ja ens va explicar el que passava.