Abans de fer nones - buf!-

Són tres quarts de dotze de la nit i començo atenir son, doncs ha sigut un dia bastant dur. Miro per la finestra i veig que el poble continua en silenci, com cada nit. Ni cotxes ni gent, un toc de queda ha de ser més animat que una nit a algun poble de la comarca.I és que aquí on vivim tothom segueix la roda, escrupolosament la roda de la rutina. Només algun ànima desfia la nit però just per tornar-se a amagar al cau de les carns solitàries i amb rebuf d'alchol. Ai impacients del cap de setmana! I vés a saber quantes històries més dins aquestes cases amb les persianes abaixades. Em pica la curiositat, si senyor. M'agradaria veure a través de les parets, però segur que no em sorprendria tant com em penso. Perquè la vida darrere d'un mur continua sent rutinaria igualment. Potser enterrar-me sota les fulles d'un llibre improvitzat et deixa traqnuil i absort però demà sonarà altre cop el despertador a les set del matí, que regatejaré fins a un quart de les vuit. Mentres m'adormo penso en les dues Annes que estan celebrant el carnaval a la terra promesa d'aquesta festa. Una a la turística Natal i l'altra a Rio de Janeiro; el gran clàssic. Em deixo endur per les imatges...FLIS FLAS! Jastiksobat!