Tuesday, September 19, 2006

El meu estiu

Perquè sempre passa tan ràpid l'estiu? Perquè vivim tan ràpid? Jo no vull morir mai, i si més no no viure tan ràpid. Tal com diu l'amiga Tracy Chapman, ¡¡¡ baby run, run, run, run....!!!!! Però sempre ens adonem que tot es queda curt davant l'expectativa que ens depara el destí de cadascun de nosaltres. I així com s'acaba la vida, s'acaba també l'estiu. I aquest ha estat l'estiu de les tardes de piscina amb en Gargai, parlant de temes tan aviat banals com profunds, i de dones que potser mai podrem aconseguir, o poster sí. D'altre cop l'embarcaderu a les nits, i la seva cervesa esbravada però a la vegada reconfortant. De l'Enric i les seves passejades amb la guitarra a l'esquena, i la seva veu de fons mentre cau una altra nit calurosa sobre Manlleu. Del Manlleu de 38 graus a la sombra i la sequera del Juliol que matàvem amb goles insaciables a la terrasseta de Xauxa. Dels caps de setmana a Calella i la Laura de la Bisbal i com no la seva festa d'aniversari. Les tardes de diumenge a la Caleta vivrant amb els ultims rajos del sol sobre el mar. De la pell altre cop morena. D'en Casals amunt i avall. Del Vainilla i la seva música house sota bombolles de sabó. De les passejades amb la barca d'en Pau. De la nit loka amb la Txell pel baix empordà. De l'amor d'en Bori i de les seves amigues. D'il.lusions que venen i van i que a vegades et fan parar boig. Dels viatges llunyans dels amics que esperaven amb tanta il.lusió. De la festa major més impressionant dels últims anys. Del primer cantabars i el fi de festa al Merci. De la millor festa en una disco amb en Brugui i en Verdaguer i aquell dinar inesborrable al Mas del Silenci. De les barres de la festa major a l'embarcaderu i la gent que feia temps que no veia. Del fred de les pluges d'agost sota les voltes de Gràcia durant la seva festa, i la pluja de focs de l'última nit. D'un setembre càlid, tan càlid com el record que em deixa aquest estiu Quantes coses ens passen pel voltant i que ràpid que passen. I que bé que passen. Que bé que estic, aquí...esperant que tot això es repetixi.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home