Dies 6-7-8-9

Passem la tarda del dia 5 passejant per la Ciudad Bolívar i entenent perquè en aquest país s'ha guanyat 4 vegades el Miss Universo. Quins cossos! És impresionant veure tanta bellesa acumulada ens pocs metres quadrats però un bus de 10 hores ens espera per arribar a l'altra punta de Venezuela: el mar Carib i les platges del Parca Nacional Henry Pittier. Marxem a les 10 de la nit i ens adverteixen del fred que fa als autobusos però un cop portem unes quantes hores dins comencem a transformar-nos en simples cubets de gel. Resulta que els lokos porten l'aire acondicionat a 16 graus i els encanta passar fred. Jo m'abrigo amb maniga llarga i captuxa i tot pero no hi ha res a fer. Finalment en Jordi aconsegueix xurrimangar una manta al conductor... ¡per cabron! El tio s'ha enrigut de noslatres quan li hem dit que abaixés l'aire acondicionat! Ens llevem amb torticulis al coll a la ciutat de Maracay on agafem un segon bus tunejat a fons, amb uns bafles a darrere que segueixen posant merengue, sals i més rumba. La veritat es que per molt cansat que estiguis aqest pais et dona marxa i alegria sense parar. Allà travessem el parc nacional Henry Pittier amb un port de 1600 metres i un canvi de temperatura molt agradable. Per cert, la carretera fa por, és practicament d'un sol carril i el vehicle més petit ha de cedir el pas mentre al costat i tenim un cingle alq ue no veiem el final. Aparexien les primeres plantacions de cacau amb petits poblets amagats entre palmeres i arbres que segurament no en sabrem mai el nom. Finalment apreix Choroni: petites cases de colors amb carrers estrets i vida a pertot. La calor torna a ser sufocant, ja només destigem banyar-nos i refrescar-nos a les cristalines aigues del Carib. Arribem fins al port de Choroni: Puerto Colombia. Puerto Colombia es un antic port colonial amb un Malecon ( passeig maritim) molt autentic i una desembocadura d'un riu que a la vegada serveix d'embarcaderu. L'ambient fa olor de peix. Aconseguim una petita habitació bastant cutre pero amb un aire acondicionat que ens retorna als tres. Un cop recuperats ja n'estem segurs: acabem d'arribar al paradis. A uns 200 metres del poble i rodejant una muntanya i ha la Playa Grande. De ben segur que és aquella platja que molts de nosaltres tenim com a ideal de paradis: palmeres, sorra blanca i...nenes en bikini!! Eus aqui la primera peixetada acompanyada de camarones i un fabulos granizat de fruita tropical. Racataca!!! Deixem passar les hores i la tarda tranquilament, sebem que estarem uns quants dies en aquesta zona. La nit és mé agradable i posem sobre la pista de ball els nostre dots de salsa, rumba i merengue: el lloc escollit es el Pescadito, una petita casa a l'aire lliure amb una gran terraza i la musica a tot drap. Les estrelles i la lluna girada del revés en acompanyen en una nit inoblidable. Visca Venezuela! Visca Sudamèrica! Dissabte es una repetició del dia anterior però amb una diferència: la tangana que es munta al Malecon. Un bon nombre de tambors s'agrupen al centre del passeig repetin inesgotablement ritmes frenètics mentre parelles de joves ballen mentre semblen poseits per algun esperit endimoniat. Això si que es autèntic autèntic. Aquesta nit haig de confessar que va ser molt llarga. Diumenge es un dia de repòs, seguim a Puerto Colombia i descansem, acompanyats dels Jugos Naturales i de bon peix fresc acabat de pescar. Demà al matí anirem a pescar amb un home del poble. Ens hem de llevar d'hora. L'aventura continua.