L'ALEGRIA DEL BARÇA

Ahir el Barça ( per si no ho sabíeu) va guanyar la seva segona copa d'Europa. Aquests dies segur que tots acabrem farts de sentir a parlar del mateix tema: que sí s'en fa un gra massa, que si és normal...etc. Jo penso que sempre és bo que la gent estigui contenta i tingui alguna cosa per celebrar, sigui el que sigui. Aquesta vida és força dura i les desfogades com aquestes sempre van bé. Ahir mateix, mirant el partit als voladors hi va haver qui va acabar despilotat al complert sobre una taula amb el gol de Belleti. Imagineu-vos: tothom histèric saltant i cridant per tot arreu, abraçant-nos amb pajarus que ni coneixia i vinga!! Es clar que sí, i després cap a la plaça. La veritat és que no havia vist mai una celebració com la d'ahir, amb tant gent i tanta eufòria conjunta. Xauxa semblava un manicomi de veritat. La gent com animals saltant i ballant i vinga a mamar, que els nostres fetges són de platí i no rebenten mai i demà ningú treballa, no? Doncs jos í que treballava i he tardat mitja hora a trobar el meu cerevell avui quan m'he aixecat. Però per sort demà ja som divendres i jo començo vacances: sí, ja ho sé, sempre estic de vacances: curro una setmana i en faig tres de festa ( i jo què més voldria bandarres!!). El cas és que ahir, en ple apogeu a Xauxa estic segur que amb uns quants escuts i unes quantes espases i algun valent hauríem sigut capaços d'iniciar una segona revolta dels segadors, però en relitat l'únic que es va iniciar va ser una revolta de neurones dels que érem allà aquest matí quan ens hem llevat. Ahir va ser una nit per recordar, una més per apuntar-nos al quadern de bitàcora personal. I esperem que siguin moltes més, perquè val la pena, perquè sigui el que sigui, sempre hi haurà alguna cosa per celebrar.