El final del viatge

Doncs la pesca amb el nostre amic morenet va anar força bé. Però curta. En Bauti treu un Bonitol que en jalem per dinar. Les tardes caluroses alenteixen el nostre metabolisme fins a extrems insospitats. En prou feines podem obrir la boca per comunicar-nos, però si l'obrim per sopar llagosta durant dos dies seguits. Estem començant a trobar el gustillo a tot plegat. I el èrquè de tot plegat? Aqui no ens importa. Una nit d'aquestes bojes coneixem a la Gimly, la Mariela i l'Alexandra. Tres noies Venezolanes de Caraques d'allò més simpàtiques i agradables....Tan que fins i tot ens conviden a casa seu a passar els tres ultims dies del nostre viatge. Acceptarem?? Aixo ja ho veurem! Mentrestant coneixem a en Ricard, un home que té un restaurant a Puerto Colombia i que va emigrar a Venezuela quan tenia 10 anys ( ara en té 61!!!) El tio és molt enrotllat, ens convida a un pa amb tomàquet i ens explica mil coses del país que el va acollir. Aquella nit a casa seu és per recordar, amb la companyia del rom amb cola i les plantes tropicals que ens envolten. L'andemà decidim visitar més platjetes i un ecull de coral que no es troba gaire lluny d'allà on som. Una barqueta ens hi porta i gran la notra sorpres quan posem el cap a dins l'aigua. Milers de peixos ens envolten per tot arreu: morenes, peixos globos...i fins i tot un tortuga ens visita!! Mai a la vida havia vist res semblant. Ens passem hores i hores dins l'aigua passant del terrible sol que castiga les nostre esquenes. Les cremetes són un joc de nens per aquest tròpic!!!!! Deixem passar la tarda mentre veiem com es pon el sol rere les muntayes; demà marxem i sabem que tardarem molt a veure un paisatge com el que en ha acompanyat tots aquests dies. Els mosquits segueixen amb nosaltres. L'andemà un taxi boig en porta de Choroní cap a Caracas en un trajecte digne de culs valents. La carretera estreta i els precipicis esdevenen un joc d'ordinador pel taxista; que també és boig, n'estic segur. A Caracas ens esperen les tres amigues que durant els dos ultims dies del viatge en porten amunt i avall de la ciutat on ens retrobem amb el menjar ràid típcament occidental. Quina boca tan grossa es necessita per menjar aquelles hamburgueses! Sortim de festa amb el rollo pijo de la ciutat. La salsa i el merengue han fet que en Bauti s'agi conevrtit en tot un ballarí. Que movimiento....ay si te vieran tus amigos!!! Jeejjejej. Les ultimes nits resulten ser les més calentes de tot el viatge....Caracas es un ciutat grandiosa però només ens movem per la part més cèntirca i segura: només faltaria liarla l'ultim dia. Ens llevem el dissabte i sabem que tot es comença a acabar, els quinze dies que han smblat dos anys. Tot el que hem viscut crec que es impossible que s'esborri mai. Quan un fa un viatge d'aquests entra en una roda imparable que es difícil de parar. No em demaneu si val la pena: feu-ho!!!! Venezuela ens ha acollit amb escalfor i alegria. Poster tardarem molt a etsar en un pais com aquest, però les ganes i seràn des del moment en que tornem a trepitjar Catalunya. Un peto ben gran Venezuela! Benvinguda Catalunya!