Informe de pesca de tardor

Després del nord-est que aquest dies ha fustigat la costa catalana diumnege al matí vàrem poguer disfrutar de nou d'una d'aquelles sortides de pesca qua ja trobàvem a faltar. L'albert i jo ens vàrem trobar amb en Pep a les 7:30 del matí ( hora nova) al port de l'escala, d'on vam sortir en barca en direcció a un lloc entre Sant Pere Pescador i Roses. Temíem trobar-nos amb la mar alterada, ja que els últims dies les ones havíen superat el 2 metres d'alçada en molts punts: Però res més lluny d'això, poguerem disfrutar d'una de les mars més planes de les últimes setmanes. El nostre objectiu era: la preuada sípia. Aquest tímid cefalòpode comença a envair les nostres costes en aquestes dates. La temporada passada va ser una de les millors en la pesca d'aquesta espècie del que recorden molts. Seria aquesta una nova temporada extraordinària? Arribàrem a lloc prop de les 8 del matí. El sol, tímidament arrufava el nas per sobre una calitxa que et deixava galçats els ossos. En un tres i no res, tinguérem 5 canyes a l'aigua, i tan sols la calma i la remor del mar foren la banda sonora d'aquells primers minuts. Però, eus aquí la primera picada! aquella picada tan característica. La canya dobelgant-se uniformament però amb persistència. La primera sipia de la tardor! I així una rere l'altre. El resultat varen ser 6 sipies i un calamar, el qual em vaig fer a la romana aquell mateix migdia. Pocs de vosaltres sabreu què és assaborir tan preuat cefalòpode aixin de pescar, però us asseguro que és una experiència celestial. Les sipies, foren saltejades en aquell all i julivert tan característic de la cuina mediterrània. Del que en quedaren més ganes foren de tornar-hi,....i segur que hi tornarem ben aviat amics. Salut companys!