Aquella tarda

Aquella tarda, amb piscina inclosa, disfrutant d'una tarda de calor i suor, un tarda d'aquelles de juliol,veient com l'estiu arriba al seu èxtasi, aquells dos joves entegueren què significava el pas del temps, l'abundància de felicitat, la mancança de temor. Ilusions i futur incert però prometedor. Els sol els va acompanyar i els digué adéu amb timidesa inclosa perquè la nit ( d'aquelles d'estiu) venia amb més força que mai.

La germaneta

MIra, ves per on germaneta, acabes d'arribar i ja ta torno a tenir mes de mil km lluny de casa, bueno, aquest cop haurà sigut per una bona raó ( i l'altre cop també, sens dubte). A veure si li dius a l'austriaket kem m'agregui al messenger i així el puc conèxier. Jjejejej

El temps no es perd ni es guanya,
transcorre i el vivim, amb vents propicis
de vegades, d'altres ambs cops d'angoixa.

Tot és incert i alhora necessari,
i mai no se sap bé què hi ha rere les dunes
del gran esforç de créxier i de compendre.

Transcorre el temps;
ningú no el perd ni el guanya.
Transcorre el temps i transcorrem nosaltres.

El meu avi...

Sempre estaré amb tu, passi el que passi i vagis on siguis, perquè t'estimo i no hi ha res més important. Un petó avi.

Un pet� ben gran per un bon amic!!

Obir la ment...el divendres s'acosta...

Ets un bon Havaneru!!