La vida corre més depressa que tu.
Aquella tarda queia suaument, mentre els sol els cremava la pell tendre de l'hivern llarg que els precedia. Va mirar el cel i va veure quelcom estrany. Semblava com si el pogués tocar amb els dits. El seu braç semblava ser també més llarg que mai. Ja no sabia de quin color era allò que mirava. Només sabia que si allargava una mica més el braç ho podria tocar. Quin felicitat tan absoluta. Mmmmm!
POster cada vegada que ens aixequem al matí, potser cada vegada que continuem sobre aquest món ens adonem de lo absurd que és tot plegat i de que poster no paga la pena caficar-se massa en res. Deixar fluir el temps i les coses i tu deixar-te endur per elles. Res mes. Cada canvi en les nostres vides forma part del mapa que anem resseguint cada dia i que no sabem on ens porta. Però està bé disfrutar del camí. Mirar per la finestra a veure què passa; a vegades hi ha coses interessants.
Ostres es increible com evoluciona l'estat d'ànim al llarg de la setmana. Els dilluns no hi ha qui t'aguanti, amb les pestanyes angaxades i plenes de lleganyes i una mala hòstia que li partiries la cara al primer cabronàs que et contesta malament. Tot es una merda i penses que la setmana no tirarà endavant ni amb cent personatges com tu. Però així és la vida: després d'un cap de setmana de puta mare bé una dilluns perruns. I tu saps que això es repetix una vegada i una altra i no hi tens res a fer. Només passar-ho i ja està; i es que el dimarts ja es veu tot més clar, com a mínim no els assassinaries amb una serra electricà sinó que ho faries amb una escopeta. Però el teu cervell com a mínim ja pot pensar com una persona normal ( si és que la ment humana pot arribar a ser normal). Ai de nosaltres: qui ha sentit a prlar dels divendres??? FAVES TENDRES!!! Doncs avui ho som, i hi hem arribat després de sufrir com uns putus condemnats i suportar emprenyades i problemes durant mes de 40 hores. Però ja é aqui, les portes de la felicitat absoluta, la llibertat esgarrapada, el món feliç tretzena part, l'orgasme weekenal, el calidoscopi absimal...ui ui ui. Segur que teniu mil paraules per descriure el que penseu d'aquest dia màgic. I és que és que el divendres a la tarda és millor que el dissabte i el diumenge junts. Saps que et queden dos dies per sortir, per fer el perro, per fer l'amor ( ejjeej no us desespereu!!) per fer el que et surti de la titola i sense el consentiment de ningú! Apa ! I allò que t'omple per dintre i ningú sap explicar. Si al final resultarà que de qui estem verdaderament enamorats es del divendres no de les ties....mmmmm. Bueno això ja son paraules majors, eh? Doncs maravellosos habitants de la terra. Només em qeda dir-vos que disfruteu tan com pugueu i res més ( home....també em farien falta més calés). Una abraçada xatus.
Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va pendre un pot gran i buit de maionesa, i va procedir a omplir-lo de pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple, els estudiants van estar d?acord en dir que si.
BRINDEMOS CON CAVA
Les ultimes llums del dia ja s'en van massa d'hora. Quan el fred comença a entrar dins les nostres vides sembla com si el mon comencés a girar sense sentit.Al nostre país els fatxes surten del cau per remenar la cua i estirar les cames; al país veí ha començat una segona revolució desfermada entre foc i pedres i a la nostra comarqueta segueix sense passar-hi res, ben res. I ben amiga de la rutina de cadascun de nosaltres seguim vivint i pensant que estem en un del millors lloc d'aquest món. Que avorrit a vegades i quines ganes de fugir i menjar a mossegades part del planeta, que segueix girant amb tu o sense. A vegades es millor deixar-se endur pel desig i oblidar el que ens envolta, que es ben boig. Agafeu els abrics que aquest serà un hivern dur, tan dur com llevar-se cada dia a les 7 del matí per treballar, tan dur com pensar que estem al centre de l'univers.
